Xavier Coromina

Xavier Coromina i Camps

(circa 1962 - 20...)

Ars longa, vita brevis

De fracàs en fracàs fins a la derrota definitiva.

L'objecte de la literatura no és la ficció, sinó la discursiva

Un bon escriptor no construeix ficcions, sinó que crea lectures

La victòria consisteix a enamorar el contrari

La literatura no és un mirall, sinó el martell que l'esbocina

Déu, com a concepte, és discutible; com a personatge, criminal.

Cap ficció no supera un bon discurs

Pel savi, el saber és la informació compresa en una faula.

Déu és la base del capitalisme, perquè és el fonament dels beneficis il·lusoris.

"Ni Déu, ni Pàtria ni Patró" no és un crit contra l'autoritat, sinó contra l'autoritari

L'esperança és un futur sense present.

L'amor és l'esquer inevitable de la por.

Vida sana i ben llegir.

Més enllà de la veritat absoluta hi deu haver un cementiri insuperable

La memòria mesura la durada de l'eternitat

La millor revolució consisteix a superar la competència lectora

L'estil és la manera particular de fer-se entendre

El sexe gratis deu ser l'oxímoron més practicat

El matrimoni és un negoci a llarg termini

Si la veritat és el camí, la veritat absoluta és un abisme considerable

Quan busca la veritat, el cervell no és conscient dels seus actes

La personalitat no es perd davant d'una gran qüestió; ja s'hi arriba sense

L'esforç i la perseverança són l'or del pobre i l'aliment del savi

El pas de la democràcia a la demoscòpia és el de l'escudella al fastfood.

Només es perd quan s'accepta la derrota

Un desaire rebenta la injustícia concentrada

El fonament de la bellesa és l'existència

La pobresa és una virtut; la misèria, condemnable

Escriu bé qui sap llegir-se

Ets el que llegeixes i actues com allò que observes

La psicopedagogia -com la didàctica- és com la sal: una mica, promou el gust,; massa, el mal de ventre

No fa pas literatura qui tan sols escriu

No es tracta de fer-se entendre, sinó de deixar-se comprendre

Si la poesia continua depenent de les emocions, els miralls seran inútils

Llegir s'està convertint en una art incomprensible

La literatura és la fabulació de la informació imprescindible per a la supervivència humana

Si Déu existeix, la seva metàfora és un desastre

Sense campanar, només queden cantonades

El just denuncia; el culpable acusa

La impostura és el gest dels insignificants i no dels miserables

Fer-se ric és un pecat que només fan els pobres (a·200)

El proletari s'ha tornat fill únic (a·200/7).

El punt més enllà del dolor de l'esportista, en l'artista és la incomprensió (a·200)

No hi ha victòria amb submissió (a·200)

L'escola concertada és l'eufemisme de la contrarevolució (a·200)

"Amb el menjar, no s'hi juga", va dir l'hipòcrita davant d'un plat de sopa de lletres (a·200/60).

L'enemic de la justícia és la subjectivitat (a·200/71).

Divisa divina: paga i ja ho trobarem

La victòria definitiva és impossible (a·200)

Un anarquista sense bandera, o no és lliurepensador o és de plànyer (a·200)

El capdavall és l'ull d'un remolí.

Al capdavall hi ha el suïcidi

No hi ha temps, sinó memòria (a·200)

El dia que el cervell sigui un disc dur, les persones en serem les làpides

El temps és la unitat de mesura de la memòria (a·200)

Per conèixer el pensament d'un polític, cal saber qui el paga (a·200)

Sense recursos és impossible.

L'única cosa que es compleix són els efectes involuntaris d'una previsió (a·200)

El control de l'emoció és la paraula (a·200)

Hi ha depressions i un remolí que se'ns emporta (a·200)

La veritat eterna és millorable (a·200)

La veritat és mentida.

Si la mandra total no és un suïcidi, és una estafa (a·200)

La mentida mou el món; el diner, l'encalla (a·200)

Sense mentides ens mataríem.

La mentida és llegendària.

La llegenda és fabulosa.

Entre el somni i la il·lusió hi ha el precipici de la fantasia (a·200)

La fabulació és la primera pauta de la intel·ligència

Una mentida descoberta no destapa cap veritat, sinó una altra mentida (a·200)

El cervell que busca la veritat és un cervell suïcida (a·200)

Ves per on, Déu és paraula i dona (a·200)

Les dones no es toquen; i més val callar.

Al capdavall, lamentablement, l'amor és la repressió de les hormones (a·200)

Com que després del sexe per amor es va inventar la targeta de crèdit, ara vindrà el xip encastat a l'epidermis.

L'única riquesa comprensible és la riquesa de paraules (a·200)

Tan sols és real el que llegeixes.

Si no vius per fer-te savi, de què serveixes?

Què hi fa, el trabuc, en un museu?

Sense adverbis no hi ha ment.

No hi ha amor sense paga.

Els avis no s'haurien de morir.

També soc dona, ves.

Il·lusionar-se és somniar despert.

Ni mai, ni sempre.

mà

Disseny gràfic, Maria Camps. Fotografia, Josep Portell. Programació, Adrià Ferré.

Nota legal i Contacte